Tcaq
View more presentations from Mireia Rovira.
Aquí us deixo amb la meva presentació.
dimecres, 5 de maig del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
Podem trencar una copa de vidre amb un fort soroll, com més ara la veu?
Doncs bé, aquesta nova entrada parla del famós mite, o en podriem dir "realitat" de si una persona humana pot trenca una copa de vidre amb la veu.
Tots, inclosa jo mateixa, cantant a través d'un potent amplificador la nota més aguda el podriem arribar trencar, però hi ha alguns cantants d'opera ho ha aconseguit.
Una copa es trenca quan la freqüència natural i ressonància d'oscil·lació és molt forta, fins hi tot el vidre més compacta. (Us passaré un link on hi ha un video, concretament el primer on es pot veure com vibra la copa degut a la freqüència que hi està arribant.)
La principal raó d'aquest fet rau en la composició del so en ones. Quan un objecte vibra, aquest emet ones, les seves molècules es posen en moviment i transmeten aquest a les partícules de l'aire. Quan un altre objecte rep sons comença a vibrar per l'energia del moviment de l'aire a la superfície, mentre el so es dissipa pel seu interior. La vibració serà més gran si comparteixen l'aire i l'objecte comparteixen mateixa freqüència, és el que es coneix com ressonància. És a dir que s'ha de donar la nota exacta en la vuitena exacta i amb una intensitat suficient per fer ressonar i vibrar la copa. Per aquesta raó, en ser la plataforma de un material poc flexible quan rep una so de gran energia pot trencar.
SI ho volguessim fer amb la veu, primerament necessitaríem cantar com a mínim amb la nota de ressonància de la copa. A més, també necessitem una intensitat de veu sonora de com a mínim 100 decibels... és a dir, un poderós cabal de veu, que certs cantants disposen (al segon video que hi ha a la pàgina, veiem com un noi amb la seva veu trenca una copa).
http://www.todointeresante.com/2009/10/romper-copa-cristal-sonido-voz.html
Doncs apa ara ja ho sabeu, si ho voleu probar no us oblideu de posar-vos les ulleres de laboratori, perquè mai se sap què pot passar. Sinó us surt no us desanimeu!!!!!
Per acabar d'arrodonir l'article us explicaré com es fa el vidre (acompanyat també d'un video)
El vidre és un material dur i fràgil, transparent i amorf que s'usa per a fer moltíssimes coses com lents, ampolles, finestres, entre d'altres. S'obté de la fusió a uns 1500ºC de la sorra de sílice (SiO2), carbonat de sodi (Na2CO3) i calç (CaCO3) bàsicament.
El vidre és un material inorgànic i n'existeixen diferents tipus segons es barregin diferents materials.
En el video podreu veure tot el procés de fabricació del vidre.
http://www.todointeresante.com/2009/01/como-se-hace-el-vidrio-la-fabricacion.html
Doncs fins aquí la meva entrada
dilluns, 5 d’abril del 2010
El pa i el verí
Es tracta d'un article que ha sortit publicat al magazine de la vanguardia del diumenge 4 d'abril del 2010.
Es tracta d'un article que titulat el pa i el verí que tracta de la ciutat de la Oroya un poble oblidat situat a 3800 metres d'altitud en els Andes peruans.
Aquest poble porta dècades suportant la contaminació de plom i d'altres metalls pesants, com ara arsènic, cadmi, etc. Aquests metalls impregnent la terra, l'aire i l'aigua del poble. Allà, la majoria de menors de 6 anys, per a no dir tots, tenen un nivell de plom en sang que triplica el nivell considerat com a tòxic segons la OMS.
Ara amb el problema de la crisi, la situació dels oroyns s'està agreujant, ja que abans de la crisi la demanada de la metalls era constant i l'empresa Doe Run estaba ultimant un pla d'inversió medioambiental.
Aquests nivells de plom sobretot provoquen greus problemes de salut, sobretot als infants, problemes de desarrollament físic, danys al sistema nerviós, anemia, etc.
El que passa és la majoria d'oroyins treballa a la fàbrica Doe Run, per això els dóna el pa, però també el verí.
Lima, està situada molt a prop de La Oroya ofereix un tractament a uns 70 oroyins molt afectats per la contaminació medioambiental de forma gratuïta, la majoria d'assistens són menors de sis anys. Però, moltes famílies força pobres no assisteixen a aquestes ajudes a l'espera de que algun dia hi hagi indemnitzacions i, clar com més plom en sang més diners.
Això, ho trobeu bé???? Jo personalment ho trobo molt impactant, com pot haver-hi 35000 persones visquen en aquestes condicions.
Us envio el link de la notícia perquè us la podeu llegir tota,
dimecres, 24 de març del 2010
Neix un Cangur albí
Doncs, el diumenge vaig veure per la tele una notícia força curiosa.
Va nèixer un cangur albí en un parc natural del Regne Unit, tot i que els seus pares són absolutament normals, l'equip de veterinaris que atent en Joey (nom amb que el petit ha estat batejat) aseguren que es tracta d'un "retroces genètic", ja que l'albinisme, generalment es transmet de pares a fills.
De moment, no surt massa del marsupí (la bossa de la mare), però diuen els experts que es comença a aventurar sol. Els vetrinaris, també afirmen que es troba en un perfecte estat de salut.
Tot i que no és l'únic cangur albí que ha nascut, ja que al zoologic de Còrdoba en va nèixer un a l'ny 2006. Aquest cangur pertany a la raça dels wallabys, aquests petits cangurs no creixen més d'un metre i mig.
Segons diuen en tots dos casos es tracta d'una curiositat de la naturalesa, de la que es dóna un naixement entre 10.000, segons els experts.
Aquests cangurs al no tenir pigmentació (són de color blanc pur) mostren uns ulls de color vermell intens, és el color dels vasos sanguinis, cosa que impacta i resalta molt un color tan intens, enmig del blanc.
Ara, us faré una petita pinzellada de l'albinisme, en general (persones, animals, vegetals, etc):
L'albinisme és un transtorn genètic en què hi ha una absència congènita de pigmantació dels ulls, pell i pèl als éssers humans i animals, causat per una mutació en els gens. En els humans afectats, es caracteritza perquè tenen el pèl blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada. També es dóna en els vegetals, on manquen altres compostos com els carotens. És hereditari; apareix amb la combinació dels dos pares portadors del gen recessiu.
Els albins tenen una visió deficient i estan exposats a càncers de la pell si no es protegeixen del sol.
Us deixo el link de la notícia per si ho voleu mirar:
http://coroentertainment.blogspot.com/2010/03/nace-un-canguro-albino-en-un-parque.html
Va nèixer un cangur albí en un parc natural del Regne Unit, tot i que els seus pares són absolutament normals, l'equip de veterinaris que atent en Joey (nom amb que el petit ha estat batejat) aseguren que es tracta d'un "retroces genètic", ja que l'albinisme, generalment es transmet de pares a fills.
De moment, no surt massa del marsupí (la bossa de la mare), però diuen els experts que es comença a aventurar sol. Els vetrinaris, també afirmen que es troba en un perfecte estat de salut.
Tot i que no és l'únic cangur albí que ha nascut, ja que al zoologic de Còrdoba en va nèixer un a l'ny 2006. Aquest cangur pertany a la raça dels wallabys, aquests petits cangurs no creixen més d'un metre i mig.
Segons diuen en tots dos casos es tracta d'una curiositat de la naturalesa, de la que es dóna un naixement entre 10.000, segons els experts.
Aquests cangurs al no tenir pigmentació (són de color blanc pur) mostren uns ulls de color vermell intens, és el color dels vasos sanguinis, cosa que impacta i resalta molt un color tan intens, enmig del blanc.
Ara, us faré una petita pinzellada de l'albinisme, en general (persones, animals, vegetals, etc):
L'albinisme és un transtorn genètic en què hi ha una absència congènita de pigmantació dels ulls, pell i pèl als éssers humans i animals, causat per una mutació en els gens. En els humans afectats, es caracteritza perquè tenen el pèl blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada. També es dóna en els vegetals, on manquen altres compostos com els carotens. És hereditari; apareix amb la combinació dels dos pares portadors del gen recessiu.
Els albins tenen una visió deficient i estan exposats a càncers de la pell si no es protegeixen del sol.
Us deixo el link de la notícia per si ho voleu mirar:
http://coroentertainment.blogspot.com/2010/03/nace-un-canguro-albino-en-un-parque.html
dimarts, 16 de març del 2010
Científics en potència
He trobat un article d'allò més interessant en el suplement de la Vanguardia del dissabte dia 13 de març.
En aquest article tracten d'un estudi portat a terme amb nens, a veure com desenvolupen el seu pensament científic.
L'autor comença exposant que els adults tendim a etiquetar els nens com a persones crèdules que raonen segons el mecanisme del pensament màgic i fantàstic, però això no correspon a la veritat.
En un estudi dut a terme per les universitats de Harvard i Chicago, confirmen que la majoria de nens confien més en l'informació científica que en les idees espirituals (tot això té molt a veure amb l'ambient que rodeja el nen i, la cultura a la qual està imduïda la persona és bàsica en la composició del coneixement).
Els investigadors han pogut veure que els pares quan parlen de temes cinetífics amb els nens ho fan d'una manera que semblen totalment convençuts, com més explicar que la terra és rodona i no plana, que estan malalts perquè un virus els ha infectat, etc. En canvi, quan parlen de Déus, els adults tendeixen a fer proselitisme (és l'intent o esforç actiu de convertir a una o varies persones a una determinada causa o religió ), cosa que provoca dubtes en les ments infantils.
La majoria de nens des de petits comencen a qüestionar-se des del punt de vista logístic l'existència dels Reis Mags, per què a l'hivern fa fred i a l'estiu calor, el color del mar,....
Moltes aquests pensaments científics dels no els transmenten en forma de llenguatge, sinó mitjançant la manipulació d'objectes en els seus jocs i, realitzant petits experiments que posen a prova les seves teories sobre la realitat.
Per tant, segons la opinió dels directors de l'investigació, hauríem d'intentar desarrotllar aquesta capacitat científica dels nens, enlloc de mirar-los i tractar-los a criatures.
Crec que els directors tenen tota la raó del món i qui sap, potser d'aquí poden sortir gran genis!!!!
Aquí us deixo de les dues pàgines que ocupa l'article, és molt interessant de debó, també hi ha l'explicació de tres nens que dugueren a terme el seu experiment amb èxit.
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53898342570&ID_PAGINA=3746&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=&dummy=dummy?urlback=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.es%2Fpremium%2Fpublica%2Fpublica%3FCOMPID%3D53898342570%26ID_PAGINA%3D3744%26ID_FORMATO%3D9
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100313/53898348126.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100313/53898348126.html
En aquest article tracten d'un estudi portat a terme amb nens, a veure com desenvolupen el seu pensament científic.
L'autor comença exposant que els adults tendim a etiquetar els nens com a persones crèdules que raonen segons el mecanisme del pensament màgic i fantàstic, però això no correspon a la veritat.
En un estudi dut a terme per les universitats de Harvard i Chicago, confirmen que la majoria de nens confien més en l'informació científica que en les idees espirituals (tot això té molt a veure amb l'ambient que rodeja el nen i, la cultura a la qual està imduïda la persona és bàsica en la composició del coneixement).
Els investigadors han pogut veure que els pares quan parlen de temes cinetífics amb els nens ho fan d'una manera que semblen totalment convençuts, com més explicar que la terra és rodona i no plana, que estan malalts perquè un virus els ha infectat, etc. En canvi, quan parlen de Déus, els adults tendeixen a fer proselitisme (és l'intent o esforç actiu de convertir a una o varies persones a una determinada causa o religió ), cosa que provoca dubtes en les ments infantils.
La majoria de nens des de petits comencen a qüestionar-se des del punt de vista logístic l'existència dels Reis Mags, per què a l'hivern fa fred i a l'estiu calor, el color del mar,....
Moltes aquests pensaments científics dels no els transmenten en forma de llenguatge, sinó mitjançant la manipulació d'objectes en els seus jocs i, realitzant petits experiments que posen a prova les seves teories sobre la realitat.
Per tant, segons la opinió dels directors de l'investigació, hauríem d'intentar desarrotllar aquesta capacitat científica dels nens, enlloc de mirar-los i tractar-los a criatures.
Crec que els directors tenen tota la raó del món i qui sap, potser d'aquí poden sortir gran genis!!!!
Aquí us deixo de les dues pàgines que ocupa l'article, és molt interessant de debó, també hi ha l'explicació de tres nens que dugueren a terme el seu experiment amb èxit.
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53898342570&ID_PAGINA=3746&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=&dummy=dummy?urlback=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.es%2Fpremium%2Fpublica%2Fpublica%3FCOMPID%3D53898342570%26ID_PAGINA%3D3744%26ID_FORMATO%3D9
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100313/53898348126.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100313/53898348126.html
dilluns, 15 de març del 2010
Imatges del museu
Per cert us deixo tres fotos. Una del museu, una del bosc de cromosomes i una de la representació del DNA.
Museu de les Ciències Príncep Felip de València
Us parlaré del Museu de les Ciències Príncep Felip de València.
Primerament, aquest museu captiva per la seva impressionant arquitectura exterior i interior (composta per una gran varietat de molècules orgàniques), per tant estem davant d'un museu amb personalitat pròpia, al estil d'arquitectura moderna, força diferent dels museus que estem acostumats a veure. El seu creador fou l'arquitecta valencià Santiago Calatrava.
Podem gaudir de totes les exposicions i activitats descrites a continuació per preu força assequible.
El museu està compost de diferents plantes en les quals trobem una gran varietat d'exposicions de ciència interactiva com ara "Exploratorium", "Marvel Superhéroes" y "L´Espai dels Xiquets", entre d'altres propostes. També trobem una representació artística de l'ADN, mitjançant una representació de 15 metres d'alçada. A més hi ha el "Péndulo de Foucault" (el pèndol realment està quiet, el que es mou és la Terra), de 34 metres de longitud.
Una altra exposició que captiva als visitants, és l'impresionant "Bosque de Cromosomas", amb més de 2.600 metres quadrats dedicats a la fita més gran de la ciència moderna: la seqüència del DNA humà. Representació a gran escala de les 23 parelles de cromosomes de l'espècie humana.
El canvi climàtic també que recollit en una exposició que podem trobar, on exposa les causes, conseqüències entre altres aspecte d'una manera més interactiva, mitjançant gràfics, audiovisuals, etc.
Finalment, trobem "La Aventura Espacial", on en una de les seves sales es poden veure elements de l'Agència Espacial Europea (ESA), entre d'altres.
Aquestes, són un petit recull de totes les exposicions que hi ha al museu.
Una altra aposta del museu són el ventall d'activitats i tallers que proposa per a grans i petits. Entre d'altres passar una nit d'aventures al museu, tallers d'astronomia, de medi ambient i biodiversitat.
A la Ciutat de les Arts i les Ciències mateix, trobem l'oceanogràfic, que és l'aquari més gran d'Europa i, representa els principals ecosistemes marins del planeta.
Us recomano que si mai aneu a València, l'aneu a veure perquè realment val la pena.
Us deixo el link de la web, per si us interessa
http://www.cac.es/museo/tarifa/?id=museo
Primerament, aquest museu captiva per la seva impressionant arquitectura exterior i interior (composta per una gran varietat de molècules orgàniques), per tant estem davant d'un museu amb personalitat pròpia, al estil d'arquitectura moderna, força diferent dels museus que estem acostumats a veure. El seu creador fou l'arquitecta valencià Santiago Calatrava.
Podem gaudir de totes les exposicions i activitats descrites a continuació per preu força assequible.
El museu està compost de diferents plantes en les quals trobem una gran varietat d'exposicions de ciència interactiva com ara "Exploratorium", "Marvel Superhéroes" y "L´Espai dels Xiquets", entre d'altres propostes. També trobem una representació artística de l'ADN, mitjançant una representació de 15 metres d'alçada. A més hi ha el "Péndulo de Foucault" (el pèndol realment està quiet, el que es mou és la Terra), de 34 metres de longitud.
Una altra exposició que captiva als visitants, és l'impresionant "Bosque de Cromosomas", amb més de 2.600 metres quadrats dedicats a la fita més gran de la ciència moderna: la seqüència del DNA humà. Representació a gran escala de les 23 parelles de cromosomes de l'espècie humana.
El canvi climàtic també que recollit en una exposició que podem trobar, on exposa les causes, conseqüències entre altres aspecte d'una manera més interactiva, mitjançant gràfics, audiovisuals, etc.
Finalment, trobem "La Aventura Espacial", on en una de les seves sales es poden veure elements de l'Agència Espacial Europea (ESA), entre d'altres.
Aquestes, són un petit recull de totes les exposicions que hi ha al museu.
Una altra aposta del museu són el ventall d'activitats i tallers que proposa per a grans i petits. Entre d'altres passar una nit d'aventures al museu, tallers d'astronomia, de medi ambient i biodiversitat.
A la Ciutat de les Arts i les Ciències mateix, trobem l'oceanogràfic, que és l'aquari més gran d'Europa i, representa els principals ecosistemes marins del planeta.
Us recomano que si mai aneu a València, l'aneu a veure perquè realment val la pena.
Us deixo el link de la web, per si us interessa
http://www.cac.es/museo/tarifa/?id=museo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
